L'amagatall a l'estil granja aposta per materials senzills
La configuració del terreny de 17 mil metres quadrats, pràcticament pla, envoltat de bosc autòcton i un rierol comú serpentejant seguint els seus límits, es considera una raresa a la regió muntanyosa d'Araras, a la serra. de Rio de Janeiro.
Amb tant espai obert i un marc verd que garanteix la total privacitat dels veïns, l'interiorista Lucilla Pessoa de Queiroz (amb l'arquitecta Luciana Rubim en la concepció inicial) va imaginar una casa sense alts i baixos, amb dret al generós balcó i portes amples i transparents, ideals per aportar molta llum a un interior acollidor.
Vegeu també: Els professionals fan preguntes sobre el model de barbacoa idealEls propietaris, un home de Paraná i una dona de Pernambuco, els encanten. per rebre els seus nombrosos amics i familiars d'una manera senzilla i relaxada.família, i van insistir que les arrels brasileres que tant estimen es reflectien en l'estètica de la façana i en l'elecció dels materials.
“Nosaltres. optem per un joc d'aigua tradicional, amb rajoles colonials del tipus canal, terra cimentada feta a l'obra, parets blanques... També vam decidir cobrir els pilars exteriors amb cumarú, per a un toc càlid i rústic”, diu Lucilla. “L'estil és propi d'una masia, però amb detalls agradables i les comoditats de la vida moderna”, resumeix.
També s'ha ocupat de tota la decoració i hi ha creat una prestatgeria de peroba-do. - Camp massís, ple de llibres i objectes, al costat de la paret de la llar de foc. Pensant en l'enfortimentintegració amb la zona exterior, totes les habitacions tenen portes a la gespa i algunes donen al pavelló d'oci –on les línies rectes i un cert aire contemporani asseguren un contrast discret.
Vegeu també: 12 plantes per als racons més foscos de casa tevaAdreça de barbacoa, forn pizza, gimnàs. , sauna i piscina, l'annex convida a circular i gaudir de la bonica vista. “Hi ha un camí natural pel terreny, puntejat amb lloses de granit. Tot es comunica, salvaguardant la intimitat de tothom, permetent que les gallines reposin a voluntat, a tot arreu”, conclou Lucilla.